Gairebé tothom vol TM però ningú vol les antenes de TM a prop. El mateix que pasa amb els binomins energia-centrals nuclears, producció d'escombraries-abocador, soroll-carreteres, productes industrials-contaminació:fums, aigua bruta, gasos....
NiUS hem procurat d'informar-nos millor per donar una opinió com associació. Però el problema no és d'informació. És de por, especialment dels afectats. Però si afectats ho som tots!. El que passa és que si jo uso el telefon , jo m'afecto a mi mateix, però sumant molts individus afectem a uns quants... I com s'afecta? No se sap del cert. Com no se sap com afecten acadascú les ones de ràdio omnipresents a la nostra atmosfera o les radiacions de la TV que surten de la pantalla o en altres aspectes com afecten els colorants en els aliments, l'aire enrarit,... etc... Ah! i les ones de TM en el lloc on treballem, on passem l'estona o on fem exercici...
Per tant hi ha molt a dir. Començant per les empreses que ens venen el producte, els poders públics que "intenten" regular-ho i els consumidors/es que gasten els seus diners, a vegades de manera sostenible, però d’altres no. I es que la publicitat, les ofertes inicites al consum desmesurat, especialment incidint en els nostres joves.
El problema és que en algun lloc s'ha de posar l'antena i no crec que a aquestes alçades hi hagi gaire gent que vulgui/pugui renunciar al mòbil. S'acabi instal·lant on sigui, hi ha vàries coses que calen:
a)Fer una bona instal·lació, el més allunyada possible a veïnatges i amb un reduït impacte visual,
b)CONTROL PÚBLIC, crec que hem de demanar control de les radiacions i que les normatives siguin el més restricitves possibles.
c)TRANSPARÈNCIA, que les dades siguin clares i comprensibles.
d) I també hem de demanar RESPONSABILITAT a la ciutadania. Tothom i cadascú ha de pensar d'usar el TM per necessitat, el mínim imprescindible. Fa uns dies que em van deixar un aparell mesurador de radiacions. El vaig posar al costat del mòbil activat, però en repós i l’agulla ni es movia. Vaig marcar un número i en activar-se el telèfon l’agulla de l’aparell va saltar com boja i l’avisador sonor va saltar com una alarma. Vaig provar diferents distàncies. Fins a 7 cm l’alarma saltava, més enllà l’agulla anava baixant. Per altra banda, crec que hem de pensar en qui s’enriquix amb les nostres trucades.
La postura d’una entitat com NIUS va per aquí, controlar a qui s’ha de controlar i sensibilitzar a la ciutadania (usos sostenibles).
Jordi Pujadas
Fa 8 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada