(inclou algunes cites nacionals cèlebres)
Ni un pas enrere, vetlladors de la terra,que el foc encara avança,
que l’alzina encara ens volen cremar,
que el blat dels camps encara ens prenen,
que les pedres encara ens arranquen,
que la terra encara ens roben.
Ni un pas enrera, vetlladors de la terra,
que la nació ens esquarteren
mentre mirem enfora o tanquem els ulls,
que agermanar-nos ens prohibeixen,
que no ens entenen ni ens volen entendre.
Cridem qui som i que tothom ho escolti,
i via fora!
[arpegis: Sol Do mi Re ]
Ni un pas enrera, vetlladors de la terra,
i potser, abans de cridar, refem el Poble,
que la llibertat ningú ens la pot donar,
ni opressors ni forans,
ni líders ni falsos redemptors,
ni nous feixistes vestits de demòcrates,
ni botiflers sortits d’urnes.
Que la llibertat no es pot votar,
que sense lluita no hi ha triomf,
que sense poble no hi ha força!
Que tot està per fer,
i tot és possible, i tot és nostre!
Ni un pas enrera, vetlladors de la terra,
que al Poble encara el roben,
que l’aire ens emmetzinen,
que la llengua ens maten,
que les masies enderroquen,
que la terra ens enforquillen
d’asfalt i de ciment, de mort i d’especulació.
Que no toquin la muntanya!
Terra estimada, on la vibració
profunda i mil·lenària de cada ésser
parla la meva llengua:
muntanya sagrada del Montseny,
panxes que fa la terra al meu Vallès,
camps i rius de Ponent,
i a llevant les Illes,
que dansen al bressol dels blaus.
Pirineu enllà i Horta avall:
Poble meu i dels meus avis.
Digueu-li Catalunya, encara, Països Catalans!
[pausa instr. Do Re mi / Do Re Sol]
I estimaré amb duresa els meus enemics,
que no són altres que els del meu Poble,
i els combatré amb tota la meva força
fins que s’estovi el seu cor de ferro
ple de por a la llibertat.
La lluita continua, sense repòs,
fins que no siguem tots
a la platja enamorada
on encara avui 4 franges
regalimen cada cop més sang
damunt l’arena daurada.
Desvetlla’t, Poble.
Només tu et pots alliberar del jou
que fa massa temps
que t’esclafa l’ànima,
i donar-te així al vent del món,
que és a les teves mans
i no a les de cap altre.
Que la prudència no ens faci traïdors!
Alcem-nos, vetlladors de la terra,
per fer-la rica i plena altra vegada,
que les campanes encara toquen a morts.
O ara o mai!
[Do Re mi; Do Re Sol]
I tots morirem,
però el Poble continuarà avançant,
orgullós dels que l’han defensat,
dels que a ell s’han donat,
dels que per ell han mort,
dels que s’hi han emocionat,
i sentit, i viscut,
i compartit anhels, defallences i
esperances.
Gràcies, poetes i vetlladors del Poble!
(Lluís Planes, 2003)
El Camí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada