CAMINADA D'ARBÚCIES A SANTA MARIA DE LLIORS (El Crous)
DIUMENGE 16 DE FEBRER
SORTIDA A LES 9 DEL MATÍ DE LA PLAÇA DE LA VILA
CAL DUR ESMORZAR , TORNAREM A L'HORA DE DINAR
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT !
Fa 2 mesos
26/1/14
CAMINADA DEL MES DE FEBRER A EL CROUS, SANTA MARIA DE LLIORS
CAMINADA D'ARBÚCIES A SANTA MARIA DE LLIORS (El Crous)
DIUMENGE 16 DE FEBRER
SORTIDA A LES 9 DEL MATÍ DE LA PLAÇA DE LA VILA
CAL DUR ESMORZAR , TORNAREM A L'HORA DE DINAR
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT !
NO A LA MAT, CONSULTA POPULAR A SANTA COLOMA DE FARNERS 26/01/2014
Podeu veure la bibloteca Joan Vinyoli ben plena , amb molta participació. També es pot votar per INTERNET VOT ON LINE CONSULTAMAT.
Des de NiUS us animem que particpeu i evientment preferim que doneu el suport al NO. La MAT, ni a la Selva ni enlloc. La MAT no la necessitem, el que necessitem és UN ALTRE MODEL ENERGÈTIC.
Informeu-vos al WEB "NO A LA MAT SELVA"
Video COM ES VA ENCADENAR L'ACTIVISTA DE LA TORRE 66 http://www.ara.cat/societat/plataforma-Aturem-MAT-encadenat-Fellines_3_1062523741.html
5/1/14
28/12/13
ARBÚCIES JA TE PIRULÍ DE TELEFONIA MÒBIL
 |
| Vista de l'antena al cim del Turó del Pi |
 |
| La part superior sobresortint |
Els resposables municipals han abocat tots els esforços i més. Però, com diuen: "som un poble viu i al final hem trobat la millor solució. Finalment Arbúcies té el seu pirulí de telecomunicacions. Hem fet un conveni amb l'empresa que instal·la les torres de la MAT i uns operaris que no celebren el Nadal han fet la feina amb rapidesa, diligència i eficàcia. Fins i tot s'hi instal·len repetidors de TV i amb el temps podrem declarar l'antena com un bé patrimonial d'interés turístic".
Segons les fonts consultades es pretén concentrar tots els focus de radiació electromagnètica, dins els límits legals, que només afectaran tres famílies que ho accepten resignadament: en un primer cas gràcies a una compensació atractiva; en un segon cas s'evita un desallotjament per impagament de la hipoteca i la tercera perquè un membre de la família serà contractat temporalment per l'ajuntament.
Els veins de Pujals, Font del Ferro, el Sagrat Cor i La Plana estan encantats amb el nou skyline d'Arbúcies, però no entenen que encara sentin el pessigolleig de les neurones que s'escalfen al ritme de les microones.
Hem intentat entrevistar els ecologistes, però han declinat fer declaracions.
ENLLAÇOS A ALTRES NOTÍCIES DEL "DIA" 2012 , 2011 , 2010 , 2008
O bé, potser us agrada més aquest?....
27/12/13
10/12/13
FELICITEM EL MUSEU ETNOLOGIC DEL MONTSENY "LA GABELLA" PEL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL DE LA UNESCO AL SEU TREBALL
 |
| http://www.youtube.com/watch?v=WVcV2dVenCM&feature=c4-overview-vl&list=PLAN-znoOhBSRZnccdJBeePpDBH6PPy6NW&noredirect=1 PROJECTE DEL MONTSENY APROVAT PER LA UNESCO SALVAGUARDA DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL AMB DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE |
Aquest és un projecte pioner promogut pel Centre UNESCO de Catalunya amb la col·laboració de la Reserva de la Biosfera del Montseny, el Museu Etnològic del Montseny “la Gabella”, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per mitjà de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.
30/11/13
7/11/13
COMPARTIM UNA CANCÓ: VETLLADORS DE LA TERRA
Vetlladors de la terra
(inclou algunes cites nacionals cèlebres)
Ni un pas enrere, vetlladors de la terra,
que el foc encara avança,
que l’alzina encara ens volen cremar,
que el blat dels camps encara ens prenen,
que les pedres encara ens arranquen,
que la terra encara ens roben.
Ni un pas enrera, vetlladors de la terra,
que la nació ens esquarteren
mentre mirem enfora o tanquem els ulls,
que agermanar-nos ens prohibeixen,
que no ens entenen ni ens volen entendre.
Cridem qui som i que tothom ho escolti,
i via fora!
[arpegis: Sol Do mi Re ]
Ni un pas enrera, vetlladors de la terra,
i potser, abans de cridar, refem el Poble,
que la llibertat ningú ens la pot donar,
ni opressors ni forans,
ni líders ni falsos redemptors,
ni nous feixistes vestits de demòcrates,
ni botiflers sortits d’urnes.
Que la llibertat no es pot votar,
que sense lluita no hi ha triomf,
que sense poble no hi ha força!
Que tot està per fer,
i tot és possible, i tot és nostre!
Ni un pas enrera, vetlladors de la terra,
que al Poble encara el roben,
que l’aire ens emmetzinen,
que la llengua ens maten,
que les masies enderroquen,
que la terra ens enforquillen
d’asfalt i de ciment, de mort i d’especulació.
Que no toquin la muntanya!
Terra estimada, on la vibració
profunda i mil·lenària de cada ésser
parla la meva llengua:
muntanya sagrada del Montseny,
panxes que fa la terra al meu Vallès,
camps i rius de Ponent,
i a llevant les Illes,
que dansen al bressol dels blaus.
Pirineu enllà i Horta avall:
Poble meu i dels meus avis.
Digueu-li Catalunya, encara, Països Catalans!
[pausa instr. Do Re mi / Do Re Sol]
I estimaré amb duresa els meus enemics,
que no són altres que els del meu Poble,
i els combatré amb tota la meva força
fins que s’estovi el seu cor de ferro
ple de por a la llibertat.
La lluita continua, sense repòs,
fins que no siguem tots
a la platja enamorada
on encara avui 4 franges
regalimen cada cop més sang
damunt l’arena daurada.
Desvetlla’t, Poble.
Només tu et pots alliberar del jou
que fa massa temps
que t’esclafa l’ànima,
i donar-te així al vent del món,
que és a les teves mans
i no a les de cap altre.
Que la prudència no ens faci traïdors!
Alcem-nos, vetlladors de la terra,
per fer-la rica i plena altra vegada,
que les campanes encara toquen a morts.
O ara o mai!
[Do Re mi; Do Re Sol]
I tots morirem,
però el Poble continuarà avançant,
orgullós dels que l’han defensat,
dels que a ell s’han donat,
dels que per ell han mort,
dels que s’hi han emocionat,
i sentit, i viscut,
i compartit anhels, defallences i
esperances.
Gràcies, poetes i vetlladors del Poble!
(Lluís Planes, 2003)
El Camí
(inclou algunes cites nacionals cèlebres)
Ni un pas enrere, vetlladors de la terra,que el foc encara avança,
que l’alzina encara ens volen cremar,
que el blat dels camps encara ens prenen,
que les pedres encara ens arranquen,
que la terra encara ens roben.
Ni un pas enrera, vetlladors de la terra,
que la nació ens esquarteren
mentre mirem enfora o tanquem els ulls,
que agermanar-nos ens prohibeixen,
que no ens entenen ni ens volen entendre.
Cridem qui som i que tothom ho escolti,
i via fora!
[arpegis: Sol Do mi Re ]
Ni un pas enrera, vetlladors de la terra,
i potser, abans de cridar, refem el Poble,
que la llibertat ningú ens la pot donar,
ni opressors ni forans,
ni líders ni falsos redemptors,
ni nous feixistes vestits de demòcrates,
ni botiflers sortits d’urnes.
Que la llibertat no es pot votar,
que sense lluita no hi ha triomf,
que sense poble no hi ha força!
Que tot està per fer,
i tot és possible, i tot és nostre!
Ni un pas enrera, vetlladors de la terra,
que al Poble encara el roben,
que l’aire ens emmetzinen,
que la llengua ens maten,
que les masies enderroquen,
que la terra ens enforquillen
d’asfalt i de ciment, de mort i d’especulació.
Que no toquin la muntanya!
Terra estimada, on la vibració
profunda i mil·lenària de cada ésser
parla la meva llengua:
muntanya sagrada del Montseny,
panxes que fa la terra al meu Vallès,
camps i rius de Ponent,
i a llevant les Illes,
que dansen al bressol dels blaus.
Pirineu enllà i Horta avall:
Poble meu i dels meus avis.
Digueu-li Catalunya, encara, Països Catalans!
[pausa instr. Do Re mi / Do Re Sol]
I estimaré amb duresa els meus enemics,
que no són altres que els del meu Poble,
i els combatré amb tota la meva força
fins que s’estovi el seu cor de ferro
ple de por a la llibertat.
La lluita continua, sense repòs,
fins que no siguem tots
a la platja enamorada
on encara avui 4 franges
regalimen cada cop més sang
damunt l’arena daurada.
Desvetlla’t, Poble.
Només tu et pots alliberar del jou
que fa massa temps
que t’esclafa l’ànima,
i donar-te així al vent del món,
que és a les teves mans
i no a les de cap altre.
Que la prudència no ens faci traïdors!
Alcem-nos, vetlladors de la terra,
per fer-la rica i plena altra vegada,
que les campanes encara toquen a morts.
O ara o mai!
[Do Re mi; Do Re Sol]
I tots morirem,
però el Poble continuarà avançant,
orgullós dels que l’han defensat,
dels que a ell s’han donat,
dels que per ell han mort,
dels que s’hi han emocionat,
i sentit, i viscut,
i compartit anhels, defallences i
esperances.
Gràcies, poetes i vetlladors del Poble!
(Lluís Planes, 2003)
El Camí
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
