TEMPS DE REFLEXIÓ

És ben estrany tot plegat. Malgrat que puguem dir que ens trobem en la època de la història on (almenys una gran part del món) està (o pot estar) plenament informat de tot el que l’envolta, malgrat tot… se segueix actuant com si la informació no ens afectés (inconsciència?¿? passotisme?¿?) Tots sabem que el combustible fòssil (és a dir, derivats del petroli) és un recurs finit, i en tot cas escàs. Ens barallem (literalment amb guerra, morts i opressió –Orient Mitjà-) per controlar-ne els pous. Qui controla els pous i el preu del barril (OPEP) controla els preus de tot. Fa uns anys el patró del preu del diner era l’or… ara és el barril de petroli!! A més, és un combustible altament contaminant. Bé, no tot és negatiu, és un combustible d’un rendiment molt alt, això sí. És a dir, que per determinats casos, i de moment, tal i com està muntada la cosa, ens pot ser molt útil. Doncs bé, si és certa la hipòtesi que som a l’era de la informació i que tots estem plenament informats i som conscients de tot el que fem i deixem de fer…perquè seguim actuant igual?
Tenir el gran cotxàs és símbol de triomf, un 4x4 per anar a la feina, el cotxe esportiu per anar al bar, la moto de 600 cc per anar-se a matar entre Arbúcies i Sant Hilari el diumenge (i si no et mates, tens multa pels controls radars de mossos que hi ha)... Viam, no renegaré pas del vehicle motor. Ans el contrari. Coi, ens permet desplaçar-nos depressa, és fàcil de portar… tenim una xarxa de carreteres important des de temps immemorials –via augusta, camí ral-… recoi és un bon invent. Però potser el que caldria seria replantejar-nos-en l’ús. Potser fora bo que cada vegada que hi pugem, abans d’engegar el motor penséssim “Cal que ho faci?¿?” (això potser també ho hauriem de fer en la major part de situacions de la nostra vida… però tampoc ens posarem a filosofar sobre tot…).
Considero un despropòsit utilitzar un vehicle de 30.000€, 1500Kg, 9 places i 200 cavalls per portar, una sola persona, ja sigui a la feina, al bar, al bon preu, o
els 2 nens a l’escola… i entrant amb el tema escola… em fa molta gràcia quan a la una, hora punta de col•lapse vehicular per excel•lència a la nostra vila –sobretot davant dels col•legis- , vaig avançant a tots els que estan immerosos i generant aquella cua de cal déu (encara no ho he dit, però sóc pare de dugues canàies i en porto, de moment una a l’escola, i generalment ho faig amb bicicleta). Amb la bici, tant a l’anada, com a la tornada no tinc problemes per aparcar, arribo a tot arreu, em puc parar a mig camí sense fer una nosa excessiva, ens parem a comprar a on sigui, podem passar pel passeig de vora la riera… i a més ara que vé l’istiu ja no hauré de fer operació bikini. Bé, no entraré en més detalls, no em vull fer pesat, en tot cas, crec que seria bo que cada vegada que ens trobem asseguts, amb el volant el davant i posem la clau al contacte… just abans… penséssim: “Cal que ho faci?”
Pep Montsant i Espígol