COMENTARI "VIURE BÉ A ARBÚCIES" ?
Fa 1 mes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Blocs i Webs que seguim
-
-
-
-
-
-
Fa 12 anys
-
-
-
Fa 5 anys
-
Fa 1 any
-
Fa 7 anys
-
-
-
-
Fa 13 anys
-
Fa 4 anys
-
-
-
Fa 14 anys
-
Fa 12 anys
-
-
-
Fa 3 mesos
-
-
-
-
-
-
DIARIS I PERIÒDICS
NIUSVISITES
4 comentaris:
6766 visites
Anem a passejar?
Molt sovint i freqüentment al matí, d’hora, tant d’hora que de vegades el sol encara no ha pogut obrir els ulls, em deixo caure als voltants de la riera. De la Bassa de la Farga fins a les Pipes. Renoi quin racó més txul•lu que tenim. A aquelles hores, també hi ha qui hi passeja. Gent gran, amb gos o sense; caminen, encara no són hores per seure en un banc i fer-la petar. Arribo al Prat Rodó. Pel rastre que s’hi ensuma es pot entreveure que al vespre del dia abans hi deuen haver hagut adolescents … d’aquells que on caguen hi deixen la merda (closques de pipes, embolcalls de xiclets, burilles de Nobel i algun paquet de Ducados de liar o Pueblo i fins alguna llauna de Red Bull o Estrella). Això que el punt de trobada és a escassos 40 mts d’una de les papereres que hi ha en aquest tram de riera. En la mesura que avança el dia i vora les 8 del matí, ja s’hi comença a veure gent que baixa cap a treballar –d’estil iupie o banquer… gent que treballa a la carretera- (pocs), i també alguns joves que van cap a l’IES (és el camí més curt per anar de punta a punta del poble).
Segueixo avançant, ieps, arribem a la part final, que coincideix amb el final de la nova urbanització “Els Faigs”. Fins allà és el darrer tram“que vé de pla”. A partir d’aquí, les escales fetes amb troncs d’acàcia no acaben d’atraure al personal. A més la mala herba hi creix i ara, amb la suma de pluja i sol, ja deu fer vora metre vuitanta “i picu”. Entre escales i males herbes, aquest tram sempre el faig sol.
Algunes tardes, sovint repeteixo la operació. Si al matí hi vaig amb aires d’experiència solitària i mística… a la tarda hi vaig amb aires de nens i cotxet. Només hi ha una problema: aquell recoi d’escales d’accés, que són feixugues de baixar amb la canalla… cotxet, berenar… i got d’aigua per omplir-lo a la font. Sempre intentem arribar al Prat Rodó que d’ençà de la riuada de finals de març, en Panxa amb la grua hi va fer una platgeta que està molt bé per fer-hi xip xap (l’altre dia un nen volia venir amb nosaltres… la mare no el volia deixar venir… i li va dir “és que mira aquests pobrets, no tenen piscina a casa seva”…). Tant si es té piscina o no, poder anar amb la mainada a la riera i que remenin sorra, i s’empastifin i mullin fins a dalt és un goig. De piscina potser se’n pot construïr a on es vulgui. De riera n’hi ha d’haver!! I a Arbúcies n’hi ha…
Reprenent la relació dels usuaris i usos del passeig de la riera; a la tarda hi ha més families, amb nens, cotxets… tot i que hi segueix havent una alta representació de la tercera edat. En tot cas, tots tenim el mateix problema. Les escales d’accés. Maleïts desnivells d’Arbúcies… tot i que pensant-ho bé… els desnivells els ha fet la riera…
Remuntant-me en el temps, fins als anys 20 la gent vivia de cares a la riera. Era un dels béns més preuats. Per beure, per regar, per rentar, com a força motriu, per refrescar-s’hi…. Durant uns quants anys aquest “de cares a la riera” s’havia perdut i hem passat a viure-hi d’esquenes, esdevenint aquesta un lloc rònec, deixat, brut i ple de males herbes. Sembla que a algun dels grans barrufets de la casa gran es va adonar que la riera és un recurs a explotar i en la mesura que han passat els anys s’ha anat “rentant la cara”: Parc de la Dona Dona d’aigua, Gorg Nou i Sot del Palau-Pipes. Aquests serien els trams, inconnexes entre ells. I fa quatre dies que fins una tirolina (que diria que uns vàndals ja s’han encarregat de destrossar). També hi ha diversos aparells per fer gimnàstica (Parcs Urbans de Salut, que en diuen). Però renoi… si per arribar al passeig, amb la mida d’escales i xargais, ja es fa una gimcana molt complicada. Això sí… en aquells aparells, ni al matí ni a la tarda encara no hi he vist ningú… Potser el que caldria, més que parcs urbans de salut, seria fer uns accessos aptes per a tothom, arreglar el pont del gorg nou (que d’ençà de la riuada encara està que no hi està i tenim el poble dividit); potser en comptes d’escales que quan plou queden plenes de “xargais” una solució seria una bona rampa d’accés amb materials més durs (si es vol fer amb gresa, caldrà que algú se’n ocupi permanenment), i fins i tot… si sobrés algun calé, fer una passarel•la per sota el pont dels rojos i així fer-ho “venir tot de pla” , sense escales per enlloc… imagineu-vos… de les Pipes fins al Parc de la Dona d’aigua… “tot de pla”… amb bancs, alguna font… Cal però que els accessos al passeig de la riera siguin aptes per a tothom i sobretot pensant en els usuaris habituals (és a dir, la gent que va a passejar, que són els jubilats els pares amb cotxet). És a dir, més que ampliar, el que cal, de moment, i com a solució amb seny i econòmica, és millorar i mantenir. I a aquest passeig li caldria eliminar els xargais –hi ha mecanismes de tractaments de terres, o bé, sinó, a Arbúcies hi ha les màquines d’en Panxa o d’en Tuta que passant-hi de tan en quan crec que també ho poden solucionar- , caldria refer el pont del Gorg Nou, i sobretot fer que l’accés (escales) no sigui un problema i que convidi a gaudir d’aquest bé que a Arbúcies sí que tenim.
Pep Montsant i Espígol
Recuperat d'un correu datat el
30/06/2011
Publica un comentari a l'entrada