DIUMENGE DIA 18 DE JUNY
SORTIDA A LES 9 DEL MATÍ DE LA PLAÇA DE LA VILA D'ARBÚCIES
ANIREM EN VEHICLES PARTICULARS FINS CAL CALABRÉS
CAL DUR ESMORZAR I DINAR
TORNAREM A MITJA TARDA
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT !
Fa 6 mesos
27/5/17
2/5/17
QUÈ LI PASSA AL MONTSENY? .. I QUÈ LI VOLEN FER?
Què Passa al Montseny? Una sentència del Suprem ha anul·lat el Pla Especial del 2008 DEIXANT SENSE PROTECCIÓ una part del Parc Natural. Vídeo per la campanya de difusió.
Més informació a COORDINADORA PER LA SALVAGUARDA DEL MONTSENY
 |
| ENLLAÇ AL VIDEO |
28/4/17
PUJADA DEL PLA DE L'ESPINAL A LES AGUDES
DIUMENGE DIA 21 DE MAIG
SORTIDA A LES 9 DEL MATÍ
DE LA PLAÇA DE LA VILA D'ARBÚCIES
ANIREM EN COTXES PARTICULARS FINS EL CONVENT (PLA DE L'ESPINAL)
CAL DUR ESMORZAR I DINAR
TORNAREM A MITJA TARDA
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT !
4/4/17
PUJADA D'ARBÚCIES AL CIM DE MATAGALLS
DISSABTE DIA 22 D'ABRIL
SORTIDA A LES 9 DEL MATI DE LA PLAÇA DE LA VILA
(anirem en cotxes particulars fins Coll de Bordoriol)
CAL DUR ESMORZAR I DINAR
TORNAREM A MITJA TARDA
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT !
27/2/17
CAMINADA D'ARBÚCIES AL NEN JESÚS DE PRAGA (ROQUES D'EN PLA)
DIUMENGE 19 DE MARÇ DE 2017
SORTIDA A LES 9 DEL MATÍ DE LA PLAÇA DE LA VILA
CAL DUR ESMORZAR I DINAR
TORNAREM A MITJA TARDA
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT !
27/1/17
CAMINADA D'ARBÚCIES A LA PETJA DE SANT SALVI
MATINALDIUMENGE DIA 19 DE FEBRER
SORTIDA A LES 9 DEL MATÍ DE LA PLAÇA DE LA VILA
TORNAREM A L'HORA DE DINAR
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT !
PLA D'ADAPTACIÓ PER LA CONCA DE LA TORDERA AL CANVI GLOBAL
NiUS d'Arbúcies va assistir al Procés participatiu de la conca de la Tordera. Uns anys després ens plau compartir el darrer comunicat que l'ACA ens envia. Malahuradament però cada vegada més clar que això del canvi climàtic global és un procés irreversible i el que es fa són prendre mesures per adaptar-nos-hi. Hem de prendre consciència tots plegats que hem de canviar de direcció i evitar arribar a un punt de no retorn. L’Agència Catalana de l’Aigua ha col.laborat activament dins del Projecte europeu Be water. Hem considerat interessant poder fer-vos arribar un breu de l’acte final i uns enllaços del projecte a la conca de la Tordera, per si és del vostre interès:
Acte final del Projecte BeWater: Una societat que s'adapta al canvi global
El projecte BeWater ha elaborat el Pla d'Adaptació de la Conca de la Tordera, un document que proposa una sèrie d'actuacions per fer front al canvi global i assegurar la qualitat i la quantitat d'aigua del riu. El pla d'adaptació és el resultat d'una intensa col•laboració entre els científics i els actors locals mitjançant tallers interactius, consultes i entrevistes.
A l'acte es van presentar els resultats finals del projecte. Alhora, servirà per avaluar de forma conjunta i compartida el procés i la metodologia de treball emprada durant els anys que ha durat el projecte, i explorar les opcions per a donar projecció a la feina feta a la conca de la Tordera, així com identificar els punts forts de transferència a altres experiències i territoris.
Durant la sessió s’ha destacat
• la importància de l’enriquiment per la reflexió quan el món científic i el mon social, mediambiental, econòmic analitzen i proposen junts.
• Per l’adaptació a nivell de conca el paper dels municipis és clau i necessita suport per tal de poder implementar mesures i coordinar polítiques a nivell de conca.
• La necessitat de crear espais estables de participació real al territori, per conques i amb dinàmiques participatives.
Adjuntem enllaç al pla de gestió a la web del BeWater http://www.
14/1/17
ESTUDI SOBRE EL TRANSPORT PÚBLIC AL PARC NATURAL DEL MONTSENY RESERVA DE LA BIOSFERA
NiUS ha rebut l'Estudi per ampliar el transport públic a la zona de la REeerva de la Biosfera que conté el Parc Natural del Montseny.
Fa dos tipus de propostes:
5.1 PROPOSTES DE MILLORA DE LA MOBILITAT QUOTIDIANA DELS MUNICIPIS INTEGRANTS DEL PN-RB DEL MONTSENY
5.2 PROPOSTES DE MILLORA DE LA MOBILITAT D’ACCÉS AL PN-RB DEL MONTSENY AMB CARÀCTER TURÍSTIC I LÚDIC.
Pel que fa a Arbúcies us n'oferim un extracte. Des de NiUS donem suport a la millora que suposaria connexió amb la capital de comarca, Santa Coloma de Farners. També veiem important una millora en la freqüència de trens des d'Hostalric cap a Girona i cap a Barcelona i la consideració de rodalies de Barcelona fins Arbúcies.
Fa dos tipus de propostes:
5.1 PROPOSTES DE MILLORA DE LA MOBILITAT QUOTIDIANA DELS MUNICIPIS INTEGRANTS DEL PN-RB DEL MONTSENY
5.2 PROPOSTES DE MILLORA DE LA MOBILITAT D’ACCÉS AL PN-RB DEL MONTSENY AMB CARÀCTER TURÍSTIC I LÚDIC.
Pel que fa a Arbúcies us n'oferim un extracte. Des de NiUS donem suport a la millora que suposaria connexió amb la capital de comarca, Santa Coloma de Farners. També veiem important una millora en la freqüència de trens des d'Hostalric cap a Girona i cap a Barcelona i la consideració de rodalies de Barcelona fins Arbúcies.
 |
| Per a llegir el text feu clic i baixeu-vos la imatge. |
17/12/16
CAMINADA MATINAL D'ARBÚCIES A SANT PERE D'ESPLÀ
DIUMENGE DIA 15 DE GENER
SORTIDA A LES 9 DEL MATÍ DE LA PLAÇA DE LA VILA D'ARBÚCIES
CAL DUR ESMORZAR, TORNAREM A L'HORA DE DINAR
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT
INFORMACIÓ DE LA COORDINADORA PER LA SALVAGUARDA DEL MONTSENY
En relació al projecte de construcció de la carretera Illes-Sant Marçal, i a la vista del contingut de la nota de premsa emesa pel Departament de Territori i Sostenibilitat (DTeS), en la qual s'hi dóna el vistiplau amb condicions al «projecte d'arranjament», la Junta de Govern de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), reunida en sessió d'urgència manifesta el següent:
a) La CSM afirma que és fals que aquesta resolució limiti les actuacions «als trams estrictament necessaris», atès que, en realitat, la intervenció proposada ocupa la meitat del recorregut inicial previst pel projecte, tal i com demostra la cartografia que adjunta. En cap cas aquestes intervencions es poden considerar arranjaments puntuals, vista la longitud total del traçat que afecten.
b) Els trams que el DTeS pretén validar com "arranjables" pels seus «problemes d'erosió, difícil accés i problemes de conservació», responen a les característiques següents:
El tram de connexió entre la carretera BV-5114 (coll de Sant Marçal) i l’Hotel Sant Marçal, ja prou freqüentat per les visites motoritzades a la font Bona, en cas de ser pavimentat, serà un nou punt d’atracció i penetració cap a la zona més alta de la vall de la Tordera.
El tram superior entre les cotes 1.053 i 1.071 (aprox.) es correspon íntegrament a la Zona de Reserva, que és la més delicada del Parc des del punt de vista de la conservació, com a vingut denunciant la CSM des l’inici il·legal d’aquestes obres, l’any 2014.
El tram intermedi, que discorre aproximadament entre la Fabriqueta d'en Tolin i el sot de Ridoltar, a més de travessar una zona d'alta presència d'amfibis, és el que connecta directament amb la pista d'accés que du a l'edificació ruïnosa del Terrers, que l'Ajuntament pretén requalificar per usos hotelers, com ja s'havia denunciat temps enrere.
El tram inferior cobreix la zona d'influència immediata del càmping de les Illes, fomentant així la penetració de vehicles a partir d'aquesta àrea cap a la vall alta de la Tordera.
Vegeu els plànols del DTeS a l’enllaç següent:
http://premsa.gencat.cat/
c) Resulta igualment fals que la Ponència Ambiental hagi pres «en consideració el contingut de l'informe elaborat pel Consell de Protecció de la Natura», doncs l'informe citat presentava com a «vertadera alternativa» la intervenció puntual en «aquells trams més complicats i la regulació del trànsit limitant-lo a la propietat i als serveis». En cap cas es parlava en ell de pavimentar la meitat de la pista existent.
d) La Declaració del DTeS amaga, deliberadament, el contingut de l'informe de la Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques que deia textualment: «caldria valorar la conveniència del projecte i considerar l'alternativa de deixar el camí com es troba en l'actualitat».
e) De la mateixa manera, aquesta declaració obvia les opinions de veus tan autoritzades com la de com l'ecòleg Josep Peñuelas, reconegut a nivell mundial, el biòleg Antoni Arrizabalaga, coordinador del Museu de Ciències de Granollers, o la del mateix Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que han manifestat públicament la seva oposició a la construcció d'aquesta carretera.
f) Les suposades mesures que insinua la Declaració, per «establir un protocol de vigilància i seguiment de l’impacte de la possible inducció de trànsit i de la freqüentació», són, en tot cas, una operació de maquillatge sense cap concreció pràctica, ni mecanisme de control real, que pretén donar credibilitat a un projecte basat en l’interès particular.
Per tot l’anterior, la CSM considera que, la Declaració emesa per la Ponència Ambiental, és un intent groller d'enganyar l'opinió pública amb una resolució que pretén ser salomònica, quan en realitat afavoreix els interessos dels promotors d'aquest projecte.
La CSM manifesta que aquest projecte especulatiu, que ha trobat un ampli rebuig popular durant aquests darrers anys, seguirà enfrontant-se a l’oposició d’una opinió pública cada cop més conscient que la preservació dels espais naturals és possible perquè la paga tota la ciutadania amb els seus impostos i que, per tant és un problema de país i no sols dels municipis que ostenten aquesta protecció.
La CSM informa que s'oposarà amb tots els mitjans al seu abast a aquesta resolució i crida a la ciutadania a expressar la seva protesta pública a través de les mobilitzacions que siguin convocades per l'entitat i per altres organitzacions conservacionistes.
Sant Celoni, 15 de desembre de 2016
a) La CSM afirma que és fals que aquesta resolució limiti les actuacions «als trams estrictament necessaris», atès que, en realitat, la intervenció proposada ocupa la meitat del recorregut inicial previst pel projecte, tal i com demostra la cartografia que adjunta. En cap cas aquestes intervencions es poden considerar arranjaments puntuals, vista la longitud total del traçat que afecten.
b) Els trams que el DTeS pretén validar com "arranjables" pels seus «problemes d'erosió, difícil accés i problemes de conservació», responen a les característiques següents:
El tram de connexió entre la carretera BV-5114 (coll de Sant Marçal) i l’Hotel Sant Marçal, ja prou freqüentat per les visites motoritzades a la font Bona, en cas de ser pavimentat, serà un nou punt d’atracció i penetració cap a la zona més alta de la vall de la Tordera.
El tram superior entre les cotes 1.053 i 1.071 (aprox.) es correspon íntegrament a la Zona de Reserva, que és la més delicada del Parc des del punt de vista de la conservació, com a vingut denunciant la CSM des l’inici il·legal d’aquestes obres, l’any 2014.
El tram intermedi, que discorre aproximadament entre la Fabriqueta d'en Tolin i el sot de Ridoltar, a més de travessar una zona d'alta presència d'amfibis, és el que connecta directament amb la pista d'accés que du a l'edificació ruïnosa del Terrers, que l'Ajuntament pretén requalificar per usos hotelers, com ja s'havia denunciat temps enrere.
El tram inferior cobreix la zona d'influència immediata del càmping de les Illes, fomentant així la penetració de vehicles a partir d'aquesta àrea cap a la vall alta de la Tordera.
Vegeu els plànols del DTeS a l’enllaç següent:
http://premsa.gencat.cat/
c) Resulta igualment fals que la Ponència Ambiental hagi pres «en consideració el contingut de l'informe elaborat pel Consell de Protecció de la Natura», doncs l'informe citat presentava com a «vertadera alternativa» la intervenció puntual en «aquells trams més complicats i la regulació del trànsit limitant-lo a la propietat i als serveis». En cap cas es parlava en ell de pavimentar la meitat de la pista existent.
d) La Declaració del DTeS amaga, deliberadament, el contingut de l'informe de la Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques que deia textualment: «caldria valorar la conveniència del projecte i considerar l'alternativa de deixar el camí com es troba en l'actualitat».
e) De la mateixa manera, aquesta declaració obvia les opinions de veus tan autoritzades com la de com l'ecòleg Josep Peñuelas, reconegut a nivell mundial, el biòleg Antoni Arrizabalaga, coordinador del Museu de Ciències de Granollers, o la del mateix Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que han manifestat públicament la seva oposició a la construcció d'aquesta carretera.
f) Les suposades mesures que insinua la Declaració, per «establir un protocol de vigilància i seguiment de l’impacte de la possible inducció de trànsit i de la freqüentació», són, en tot cas, una operació de maquillatge sense cap concreció pràctica, ni mecanisme de control real, que pretén donar credibilitat a un projecte basat en l’interès particular.
Per tot l’anterior, la CSM considera que, la Declaració emesa per la Ponència Ambiental, és un intent groller d'enganyar l'opinió pública amb una resolució que pretén ser salomònica, quan en realitat afavoreix els interessos dels promotors d'aquest projecte.
La CSM manifesta que aquest projecte especulatiu, que ha trobat un ampli rebuig popular durant aquests darrers anys, seguirà enfrontant-se a l’oposició d’una opinió pública cada cop més conscient que la preservació dels espais naturals és possible perquè la paga tota la ciutadania amb els seus impostos i que, per tant és un problema de país i no sols dels municipis que ostenten aquesta protecció.
La CSM informa que s'oposarà amb tots els mitjans al seu abast a aquesta resolució i crida a la ciutadania a expressar la seva protesta pública a través de les mobilitzacions que siguin convocades per l'entitat i per altres organitzacions conservacionistes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
