Les organitzacions signants demanen que en la nova etapa política es declari, de manera immediata, l'emergència climàtica i es prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en línia amb el que estableix la ciència i sota criteris de justícia climàtica….
Aconseguir aquests objectius requereix necessàriament de:
Veritat. Assumir la urgència de la situació actual admetent el diagnòstic, indicacions i sendes de reducció reflectides en l'últim informe sobre 1,5 ºC avalat per la comunitat científica. Reconèixer la bretxa de carboni existent entre els compromisos espanyols i les indicacions científiques. Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental per transmetre aquesta realitat.
Compromís. Declarar l'emergència climàtica a través d'assumir compromisos polítics reals i vinculants, molt més ambiciosos que els actuals, amb la consegüent assignació de recursos per fer front a aquesta crisi. Garantir reduccions de gasos d'efecte hivernacle en línia amb l'informe de l'IPCC per no superar un augment de temperatura global de 1,5ºC, que estableix un camí de reducció d'emissions global entre el 40 al 60% per al 2030 respecte al 2010. A més, és imprescindible aturar la pèrdua de la biodiversitat per evitar un col·lapse de tots els sistemes naturals, inclòs l'humà.
Acció. Abandonar els combustibles fòssils, apostar per una energia 100% renovable i reduir de manera urgent i prioritària a zero les emissions netes de carboni el més aviat possible. Demandem que els governs analitzin com aconseguir aquest objectiu i proposin els plans d'actuació necessaris: frenin noves infraestructures fòssils (centrals, exploracions, grans ports, etc) .; reducció dels nivells de consum de materials, energia i de les necessitats de mobilitat; canvi de model energètic sense falses solucions com l'energia nuclear; reorganització del sistema de producció; educació, a més d'altres mesures contundents. Tot això ha de quedar reflectit en la Llei de Canvi Climàtic i Transició energètica i en el Pla Nacional Integrat de Clima i Energia.
Solidaritat. El deteriorament ambiental de les condicions de vida es pateix de forma desigual en funció de la classe social, el sexe, la procedència, o les capacitats. Defensem que la transició ha d'enfrontar aquestes jerarquies i defensar i reconèixer de forma especial a la població més vulnerable.
La degradació planetària i la creixent desigualtat tenen un origen comú i s'alimenten entre elles. Així, per exemple, moltes grans empreses i bancs obtenen enormes beneficis a través de l'especulació immobiliària, el desnonament, la gentrificació o la turistificació que expulsa les famílies de les seves cases, als veïns dels seus barris. Tot i que cada vegada hi ha més inversions en tecnologies per a la transició energètica, segueix havent-hi molts fons que sostenen i financen a les grans empreses de l'oligopoli energètic en la seva explotació del planeta, i el resultat és l'increment de la pobresa, inclosa l'energètica.
Els col·lectius més desfavorits no poden empitjorar la seva situació, de manera que la transició s'ha de realitzar amb justícia social. En el cas dels territoris i treballadors i treballadores afectats cal adoptar mesures per assegurar llocs de treball alternatius en sectors sostenibles, afrontar la crisi energètica, reducció de la jornada laboral, un millor repartiment de l'ocupació i el desenvolupament d'altres mecanismes al voltant de la Transició justa que han d'aconseguir que no es deixi ningú enrere.
Democràcia. La justícia i la democràcia han de ser pilars fonamentals de totes les mesures que s'apliquin, pel que han de crear-se els mecanismes adequats de participació i control per part de la ciutadania per abordar les qüestions socials difícils i per formar part activa de la solució mitjançant la democratització dels sistemes energètics, alimentaris, de transport, etc. En aquests processos s'ha de garantir la igualtat de gènere en la presa de decisions.
…
Clica a
"comentaris" per llegir el manifest sencer
NOTÍCIES: 
