RECOMANEM: "LA BELLE VERTE" EL PLANETA LLIURE

Per passar una estona d'aquest agost i reflexionar entretingudament

El Planeta Libre from Horatiux on Vimeo.

PASSOS PER A UNA CATALUNYA + NETA...

Prediquem amb l'exemple. FELICITATS al Barça per recomanar que l'Estadi esdevingui espai lliure de FUM del tabac.
El següent pas és RECOMANAR ALS JUGADORS QUE EL CAMP NOU SIGUI ESPAI LLIURE D'ESCOPINADES (al Palau Blaugrana, els de BASQUET sempre ho han aconseguit, no deu ser tan difícil).
Que a cada partit hi ha uns primers plans a la TV que.... gggs. (si tan necessari és que posin escupideres al costat de la banqueta, privades de càmeres de TV, que aquests també si recreen).
Donarem més bon exemple a joves i grans i potser després farà més vergonya escupir als carrers.
Que altres "clubs" i països ni tan sols s'ho hagin plantejat seriosament, no vol dir que un dia o altre també s'hi posin. El Club més emblemàtic dels nostres Països: el PRIMER en allò que és bo.
Pensem-ho i passem-ho.

Palmera IN MEMORIAM, o un signe del que ens està passant...

Gràcies a fonts ben informades, hem trobat la capçalera de la palmera afectada pel morrut que l'alcalde (i directe respon- sable de medi ambient) va fer tallar al carrer de La Pietat, cremada per evitar que la plaga s'escampi més. Seguim qüestionant que s'hagués de tallar, i més encara d'esprés de veure l'afectació tot i cremada. Podeu observar i ampliar fotos a album PICASSA, on es veuen senyals del morrut, sí, però no d'una manera generalitzada. El tractament d'endoteràpia s'havia d'haver provat. No tenim cap palmerar a Arbúcies que fes urgent tallar una palmera emblemàtica que es podia salvar. NiUS ens vam trobar amb fets consumats. Assumim que ens en vam assabentar tard, però agraïm les persones que ens fan arribar la informació. També agraïm els mitjans de comunicació independents que es fan ressó dels nostres comunicats, com darrerament el setmanari de l'Actualitat del Baix Montseny.

Malauradament aquest fet és un signe del que ens està passant. Preval el concepte de gestió municipal del de servei que és (ho hauria de ser) més ampli i inclusiu, els emblemes i signes d'identitat naturals no són prou valorats, el poble no és informat ni és escoltat, en molts casos fets consumants, el "polític" calla: silenci estratègic. Hi ha gent que rondina "de carrer", però NiUS, complint amb els nostres objectius fundacionals actuem amb les úniques opcions que ens donen. Ja ens dol, ja, sobretot quan fem tard.

CONTROL DE COLOMS

Ens han demanat que ens manifestéssim sobre el control dels coloms que fa l'Ajuntament d'Arbúcies (vegeu la informació al WEB MUNICIPAL i a l'Agenda del 17 al 25 de gener).
Bé, doncs en aquest cas donem total suport a l'acció municipal. De fet és un tema que algun dia volíem plantejar, donat que l'increment de la població de coloms ha comportat molts problemes: brutícia pels carrers i façanes on reposàven, desplaçament d'espècies autòctones més petites, el sorollós parrupar que acaba éssent pesat, etc... És un porblema que fa uns anys no es donava i la causa de l'augment de població l'hem de trobar en veïns que faciliten la cria des d'un punt de vista excessivament urbà. Potser pensen que fan un bé, però en realitat provoquen un DESEQUILIBRI. En aquest cas l'excés de coloms desplaça la DIVERSITAT i augmenta les molèsties sense comportar beneficis. Les orenetes, per exemple, eliminen insectes. Però els coloms urbans depenen de l'activitat humana. Estimem els coloms, i els que representen (símbol de la pau, per exemple), però sap greu veure que n'hi ha tants que molts acaben grassos, malferits de les potes, amb deformacions. L'EQUILIBRI, la DIVERSITAT, la funció que tradicionalment fan les espècies autòctones i migradores, etc... són signe de salut ambiental. Per això creiem que aquest control sobre espècies urbanes que tendeixen augmentar fàcilment s'ha de mantenir i que els consells del full municipal són encertats.
Un altre problema semblant és el que dóna amb els gats, però això ja donaria per un altre comentari.

FUTUR DE L'ARBRAT I DELS FANALS DEL CARRER CAMPRODON?

S'està parlant novament de la remodelació del Carrer Camprodon, i sembla que ara "algun" projecte tirarà endavant. Hi ha dos temes que NiUS ja ens vam manifestar en l'anoment Procés participatiu (voldríem també poder dir en el Consell Municipal de Medi Ambient, però uiiiiiiiiii qui se'n recorda de la darrera vegada que es va convocar... si algú interpreta el comentari com a crítica, l'encerta de totes totes).

1. TEMA FANALS Cal mantenir els fanals actuals. Sabem que els tècnics i treballadors de manteniment defensen el canvi, però creiem que aquests -a part que donen una personalitat singular al carrer- poden durar uns quants anys més (unes quantes legislatures, ens atrevim a dir), potser més que algunes de les rajoles o accessoris que hi posaran (vista la qualitat de materials que es gasten en molts casos).

2. TEMA ARBRAT: Defensem que s'han de salvar al màxim els Ginkgo bilobas que hi ha i que no n'hi ha prou en uns quants a la placeta. No defensem tant els altres tipus perquè tenen malures i pugons, però vaja, valdria la pena aprofitar-ne alguns.

Arguments en favor dels Ginkgo:
* Han demostrat ser resistents al medi ambient urbà. Són soferts. No agafen malures
* El seu creixement és relativament lent i el brancatge és pot "conduir" molt bé.
* Si tenen suficient aigua no tendeixen a l'arrelament horitzontal.
* És una arbre estèticament bell, original, s'ha adaptat bé des de temps geològics (arbre vivent fòssil).
* Tot i que dels exemplars urbans no s'utilitzen les seves propietats terapèutiques, sí que emeten aromes a l'aire que generen beneficis.
* El cost d'un Ginko de l'edat de més de 30 anys, com és el cas, ronda els 300€.
* El Ginko és un arbre molt menys molest que el plàtan (alergies, pols, boles, fulles...) o la morera (la que embrut), és molt decoratiu.

Per diferents motius naturals, però també econòmics, val la pena no malmetre un patrimoni. Si no poden quedar-se al carrer, almenys fer un transplantament a un lloc adient (entorn de poli, per xemple, alguna plaça...). Tot i que alguns poden morir en el procés, sempre n'hi haurà que sobreviuran. Quants més en salvem, millor.

En cas contrari faríem els comptes dels diners malversats i de l'oportunitat perduda. Ecològicament i econòmicament la Vila hi perdreria, esperem que no sigui el cas.

IMATGES DEL TALLER DE RATAFIA i SORTIDES A SANT PERE DESPLÀ I CASTELL DE MONTSORIU

FEU CLIC SOBRE LES FOTOS I VEUREU LES IMATGES MÉS GRANS.

MÉS FOTOS A ... AQUEST ÀLBUM

SOT DE L'INFERN

Properament us informarem de l'actuació que ha malmès part del Sot de l'Infern d'Arbúcies. De moment feu-vos una idea amb les fotos de l'ÀLBUM

I RECORDEU... ACTIVITAS DE JUNY
Dissabte 26 FEM RATAFIA i Diumenge 27 CAMINADA A SANT PERE DESPLÀ. PROGRAMA

NiUS A LA COMISSIÓ CONSULTIVA DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY

L'Associació Natura i Usos Sostenibles-NiUS d'Arbúcies serà una de les dues entitats conservacionistes que formaran la nova comissió Consultiva del Parc Natural del Montseny que es va renovar el passat dilluns 7 de juny en una sessió delebrada a Santa Maria de Palau Tordera. Esperem que des d'aquesta nova responsabilitat poguem conèixer més bé quins problemes i accions afecten el Parc i participar més directament amb els que han de prendre decisions. Us mantindrem informats.

Per altra banda, tal com havíem informat en altres ocasions, us fem saber que a finals de maig 3 membres de NiUS van assistir a la jornada de cloenda del procés participatiu de la Conca de La Tordera (promogut per l'ACA, Agència Catalana de l'Aigua). El final d'un procés on han recollit moltes de les nostres propostes i que esperem que amb el temps es vagin executant i tenint en compte.

El PITCH&PUTT-GOLF APROVAT. COMUNICAT DE NiUS

El Pla Especial Urbanístic d’equipament esportiu del sòl no urbanitzable va ser aprovat en Ple municipal , és a dir, es va autoritzar l’ús de l’espai per a la pràctica de la modalitat de golf anomenda Pitch&Putt. Des de NiUS volem fer les següents precisions:

1ª. Estem parcialment satisfets perquè NO HI HA REQUALIFICACIÓ del terreny i perquè es tenen en compte altres de les nostres al·legacions. Per altra banda s’ha aprovat l’ampliació del Parc Natural del Montseny.
2ª. Però només ho estem parcialment, perquè mantenim que PERILLA EL MODEL d’usos econòmics que creiem millor per al territori de les Valls d’Arbúcies. Reconeixem que aquest és més sostenible que d’altres, però l’experiència ens diu que: per a que ho sigui realment haurem d’estar ametents que es compleixi el que es diu en el Pla. Se’ns ha girat més feina. Haurem de vigilar que el Pla Especial sigui un fet puntual i temporal i no representi l’inici d’un procés gradual de canvis que es vagin donant en el territori que disminueixin la protecció.
3ª. El treball de NiUS ha ajudat que és complís la llei. També apuntem en el sentit que s’aprovin noves regulacions que augmentin la protecció dels espais naturals i rurals. Això demostra que, tot i les crítiques rebudes, sóm una Associació necessària. A partir d’ara hem de treballar per controlar una part del territori que tindrà més pressió humana que no tenia.
4t. Els territoris protegits (i altres que ho haurien d’estar) són un bé col·lectiu que generen i/o mantenen la qualitat ambiental del pais. Per això pensem que les institucions supramunicipals han d’ajudar a que la gent visqui en el territori i del territori. Però alerta, no a qualsevol preu, i més en aspectes que no tenen preu (o no n’haurien de tenir) perquè el seu valor va més enllà dels diners..

Volem agrair a totes les persones que ens han donat suport i que ens en donaran. I si som més, podrem fer més, ens escoltaran més i les perpectives seran millors.

Tot seguit us presentem un resum de les respostes a les nostres al·legacions (les podeu trobar en aquest mateix Bloc, entrant als comentaris d’aquesta notícia) . Ens n’alegrem que per primera vegada l’Ajuntament hagi respost formalment als escrits que hi lliurem.


Informe
1. La qualificació vigent del sòl afectat és la de Sòl No urbanitzable d’Especial Protecció segons el vigent Pla General d’Ordenació Urbana d’Arbúcies.
2. El present Pla Escpecial Urbanístic no pretén en cap moment el canvi de qualificació de la finca de Can Pascual… Simplement suposa l’autorització d’un ús esportiu admès pel vigente Pla General d’Ordenació Urbana i per la vigent Llei d’Urbanisme de Catalunya, en sòl no urbanitzable… en cap moment ni sota cap cirmustància es produeix una requalificació del sòl que es manté com a Sòl No Urbanitzable d’Especial Protecció.
… cal assenyalar que la Diputació de Girona, com a ens gestor del Parc natural del Montseny, acaonsella fins i tot d’incloire-hi la indivisibilitat de la finca de manera que l’ús esportiu a autoritzar sigui sempre un complement a l’activitat agrícola de la finca i no al revés.
3. Aquest risc o preocupació ((obrir la porta a construcció)) és del tot infundat des del momento en què la figura urbanística que es tramita és simplemente un Pla Especial Urbanísitc que autoritza en la finca en qüestió un ús esportiu de P&P i res més.
4. L’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge estableix que el projecte es preveu compatible amb els valors que han motivat la protecció d’aquest espai com a part de la Xarxa Natura 2000 Massís del Montseny, en cap cas ha de suposar hipotecar la futura gestió del Parc Natural del Montseny.
5. Cal assenyalar que en cap cas la zona passa a ser qualificada d’esportiva sinó que s’hi manté la qualificació de sòl no urbanitzable. .. parteix del concepte pitch&putt rústic el que puposa el tractament de l’entorn amb plantes i gramínies del país que no requereixen de reg artificial. Cal destacar que l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua assenyala que: pel que fa a l’abastament, s’informa favorablemente, atès que no es preveu cap tipus de consum d’aigua per al reg de Camps de joc i pràctiques del P&P.
6. (( sobre la gespa))en l’informe de medi ambient s’assenyala que està ja considerada com autòctona en climes càlids i no l’inclou en el grup d’espècies vegetals amb potencial carácter invasor.
7. ((sobre seguretat trànsit)) aquest risc o preocupació en cap cas apareix mencionat en l’informe de la Direcció General de Carreteres
8. ((aigua)) plantar una varietat de Cynodon Dactilon que necessita molt poca aigua i que sobreviu sense reg en pluvuometries de 400l/any, molt inferiors a la pluviometria local.
9 ((risc especulació)) Reiterar un cop més que en cap cas es requalifiquen els terrenys inclosos en l’àmbit del Pla. ... en moltes finques rústiques la seva supervivència passa per la incorporació, sempre com a complement, d’altres perspectives de negoci, moltes d’elles, per ubicació, vinculades a l’oci en el lleure i en plena natura.

S’aconsella DESESTIMAR les al·legacions 1, 2, 5, 7, 8 i 9
S’aconsella ESTIMAR el fons de les al·legacions 3, 4, 6